dimarts, 2 de setembre del 2008

ESPANYA ÉS UN ACCIDENT GEOGRÀFIC

Com que l’obsessió dels regents de la corona de Castella, des de temps medievals, era la dèria de confondre els territoris castellans amb tota la península, molt sovint feien confondre Castella amb Espanya. Aquesta és una manipulació que ha portat moltes i nombroses confusions. ¿Però si Espanya ja existia com a unitat política abans de néixer jurídicament per què Olivares al 1624 recomana al monarca de Castella que es faci rei d’Espanya? Senzillament perquè Espanya no era una unitat política.


De tot plegat es pot dir que en segle XVII els castellans es volen fer dominadors des d’un punt de vista polític, militar, i burocràtic d’allò que en deien Espanya, i que no era res més que la corona de Castella, amb Portugal i la corona d’Aragó. Si en alguns moments el mot espanyol s’utilitza és en un sentit geogràfic o etnogràfic, mai pot tenir el caire polític que ara li volen donar.


La constitució de 1812 és el primer text jurídic que defineix l’ens polític que regula, i ho fa en plural, “las Españas.” Recentment es va publicar La razón de Estado en España. Siglos XVI y XVII, i evidentment només es fa referència a autors de la corona de Castella. Si en la seva hipòtesi el Estado español era tota la península ¿per què ignoren tots els juristes i constitucionalistes catalans d’aquella època, durant la qual no n’hi havia pas pocs? Doncs perquè políticament, els catalans no eren espanyols.


Dins d’aquest concepte esbiaixat d’Espanya, per força n’ha de sortir el d’espanyols, i cal pensar que en sortirà l’espanyolisme. Per a nosaltres, l’espanyolisme és aquesta ideologia que des de Castella, de primer, intenta subjugar tots els territoris del seu voltant sota la direcció i usdefruit, i que després, més endavant, és utilitzada per la classe oligàrquica i dominant, quan disposa de l’Estat unitari i es legitima per la violència, aplicant-lo i inculcant-lo ideològicament sota l’excusa del patriotisme d’Estat amb la intenció de mantenir el poder.


Però per facilitar-ne la definició, trobo molt escaient la que va fer el historiador andalús Javier Pulido: “Definimos al españolismo como la expresión ideológica supurada por el aparato del Estado burgués español y la oligarquia centralista, basado en la afirmación de una inexistente legitimación nacional.unitarista para su existencia y construido con el objeto de negar tanto la lucha de clases como la realidad multinacional del territorio ocupado por ese Estado y expoliado por esa clase, con la intención de mantener y reforzar su tiranía sobre las naciones oprimidas y el proletariado explotado.”


L’estratègia de la corona de Castella era, mitjançant la seva direcció, fer-se seu tot el que pertanyia als seus veïns, a causa del seu esperit imperial, i que ara, els seus apologetes anomenen eufemísticament com a universal. Però les coses no han anat mai suaument, tal com diu Francisco Elías de Tejada: “Castilla labró España a su manera, brutal y violentemente, a golpes de lanza y a cinturazos de milicia.”

Francesc Ferrer i Gironés