EL DRET A LA DIGNITAT I A LA INDEPENDÈNCIA

Volia fer un article de Sudamèrica, aquella zona convertida en el pati del darrere dels EUA, terra selvàtica i exòtica, aquella terra convertida en un taulell fet a base d'una rica font de recursos naturals explotats i espoliats.


Podria fer un article inflat a partir d'un reguitzell inacabable de xifres i estadístiques que ajudaria al lector a entendre l'extrema pobresa que pateix aquella terra. Podria complementar-ho adjuntant el currículum militar dels EUA a la zona per tal de ressaltar la causa i efecte que han provocat les politiquees intervencionistes practicades per l'Imperi a la zona. Podria enumerar un per un a tots els dictadors que ha col•locat l'administració nord-americana. Podria explicar que cada reforma o que a cada nacionalització promoguda per un govern legítim la seguida una intervenció militar dels EUA o un cop d'estat patrocinat per la CIA.


Podria fer un recull històric i parlar de la demostrada connexió entre la CIA i el cop d'estat a Xile. De la United Fruit Company i de la guerra a Guatemala. De Rios Montt, àngel exterminador beneït pels EUA i responsable d'una neteja ètnica amb majúscules. Podria parlar de la tímida reforma agrària impulsada pel president del Brasil Joao Goulart i de la fulminant resposta dels EUA. De la Contra a Nicaragua finançada pels EUA amb la venda de drogues. De les magnífiques relacions dels EUA amb Fujimori. Del sistema de terror a base de tortures i repressió que va generar l'escola de les Amèriques. Podria parlar de la tètrica junta militar de El Salvador i de les matances indiscriminades contra camperols, sindicalistes i capellans.


Podria dir que la intromissió constant dels EUA a la zona ha provocat centenars de milers de morts, i que el seguidisme practicat pels règims titelles, a part de sang, només han aportat pobresa, misèria i analfabetisme entre la població.


És per això que Sudamèrica avança cap a l'esquerra i cap als moviments socialistes, perquè ja estan tips de ser carn de presidi, carn de carrer i carn de cementiri. Estan tips de ser ningús, de ser relegats a les ombres i de ser persones sense drets ni veu. Per això avança el socialisme a Sudamèrica, perquè la gent se sent part d'un moviment que camina amb ells.


Qui són els gran mitjans de comunicació neoliberals per negar-lis el seu dret a la independència i a la dignitat? Qui són ells per qüestionar les seves polítiques socialistes quan el capitalisme nord-americà, que aquests mitjans defensen, els ha deixat en la més extrema pobresa? Qui són ells per acusar a Chávez de dictador quan aquest ha guanyat legalment nombroses conteses electorals? Qui són ells per parlar d'objectivitat informativa quan sempre han practicat un periodisme que silencia els règims sanguinaris situats en l'òrbita de Washington i torpedinen a base d'exageració, desinformació i manipulació als governs legítims que s'oposen al poder nord-americà? Qui collons sou vosaltres, colla de cretins miserables, venuts als interessos de bancs, multinacionals i grans corporacions per donar lliçons de democràcia?


A fer la mà sangoneres, Llatinoamèrica diu prou al neocolonialisme i diu si a la dignitat i a la independència real, i a més a més ho fa a partir de la democràcia i de la paraula., a partir dels fets i de les politiques que donen veu i dret als desheretats.