RAHOLA; LA DOBERMAN DEL SISTEMA

És que al final, quan lo políticament correcte s’apodera de tot, el que esdevé davant dels nostres nassos no és altre cosa que la censura pura i dura. En aquesta democràcia cada vegada menys participativa i més allunyada de la ciutadania, la classe política està aconseguint gràcies als obedients mitjans de comunicació allò que el franquisme havia de fer mitjançant la força. Articles col·laboracionistes, com el recentment escrit per Pilar Rahola, no són res més que una clara demostració d’aquesta censura que intenta corregir per mitjà de la lapidació pública tot allò que escapa del seu fals oasis.

Aquests tele-predicadors de la veritat absoluta, del blanc o negre i de bons o dolents, han esdevingut gràcies als interessos de certs sectors polítics i econòmics en els nous inquisidors de la democràcia. Tal vegada els nous caçadors de bruixes ja no envien a la foguera a l’acusat per tal de purificar així el seu malèfic esperit, però no obstant això la seva argumentació segueix sent igual de demagògica, fanàtica i rabiosa que la dels seus antecessors. Avui en dia la gran pira encarregada de cremar a les bruixes respon al nom artístic de mass media. Des d’aquests potents altaveus els opinadors habituals són els encarregats de jutjar diàriament a tot aquell que traspassi la sagrada línia del civisme. Així doncs, un lladre de pernils al Corte inglés rebrà els litres i litres de bilis que mai rebran els encarregats de fer lleis feixistes com les que porten a l’Audiència Nacional a tot aquell que cremi una fotografia del rei de torn.

Així doncs lo políticament correcte nega a la ciutadania l’únic dret que ens quedava, allò que hom coneixia tradicionalment com el dret a la rebequeria . Sense possibilitat de participar d’aquest sistema”democràtic” i amb l’única missió de votar cada X temps, la classe política, juntament amb els seus fidels periodistes, han aconseguit gràcies a la màscara del civisme i a lo políticament correcte la impunitat total. Poden fer i desfer, poden portar-nos a una guerra il·legal, poden fer transvasaments malgrat l’oposició ciutadana, poden tancar diaris, poden prohibir partits polítics, poden cagar-se damunt nostre amb tota l’educació del món, que nosaltres, la societat civil, hem de mostrar un somriure d’orella a orella per tal de no aixecar les ires dels nous inquisidors.