El maig de 1985 apareix el número quatre de la revista Nación Andaluza, en el què el historiador nacionalista Javier Pulido publica un treball sobre l’anticatalanisme. Pulido hi sosté que la catalanofòbia, per la pluralitat ideològica i l’amplitud territorial que presenta, és la veritable expressió de masses de l’espanyolisme, estructurat estatalment des d’una visió burgesomilitar.
És un treball força complet que, tot i fer referències històriques, descriu les causes actuals de la catalanofòbia, entre els quals hi ha l’estereotip burgés capitalista atribuït al català de manera que el català ha estat “tras la expulsión de la clase étnica hebrea, el sustituto en la Península Ibérica del judío.” L’anticatalanisme andalús repeteix diversos patrons del castellà. Amb una aportació expressada en la frase “qué quieren éstos, si son los andaluces los que han levantado Cataluña.” Segons Pulido l’andalús anticatalà experimenta “instintos anticapitalistas y antiimperialistas. Se odia al catalán porque aparecen combinados dos fenómenos: la resureción, de una parte, de la “judeización del catalán–catalán=burgués-, y de otra, la acción del españolismo –ideologia oficial de la burguesía andaluza- que intenta utilizar a los andaluces como caballo de troya antinacional en Cataluña. El Anticatalanismo sustituirá al que objetivamente debería ser el centro ideológico de la reivindicación nacional proletaria andaluza: el antiespañolismo. El enemigo popular ha de ser el enemigo real, no el que la ideologia dominante nos quiere presentar para así poder abortar nuestro desarrollo político e ideológico y desviar nuestros dardos. Andalucia tiene que ser catalanófila, españófoba, y radicalmente antibuerguesa si quiere Andalucia hasta sus ultimas consecuencias.”
Aquest arguement que els andalusos han aixecat Catalunya, com diu Pulido, és la representació més clara de l’odi d’alguns andalusos vers Catalunya, ja que tenen la percepció que som els catalans els que varem obligar-los a deixar llur terra per tal d’explotar-los a Catalunya. Però si el que realment saben fer és aixecar coses no és lògic que tanta i tanta gent abandoni un territori per anar-se a aixecar un altre, quan allà mateix, sense moure’s de lloc, podien perfectament “aixecar” tot el que haurien volgut i més, perquè tenien tot el camp per córrer que haurien necessitat. I ara, un cop marxats, que se sàpiga, encara no s’ha aixecat res, allà. Si els andalusos van haver de marxar de llur terra no fou en cap cas per culpa dels catalans, si es van veure obligats a marxar, fou conseqüència directa de les polítiques de caràcter espanyolista que preconitzà la pròpia burgesia andalusa, aquella que multiplica jornalers explotats i concentra el poder en mans dels terratinents explotadors de clara mentalitat espanyolista.
És un treball força complet que, tot i fer referències històriques, descriu les causes actuals de la catalanofòbia, entre els quals hi ha l’estereotip burgés capitalista atribuït al català de manera que el català ha estat “tras la expulsión de la clase étnica hebrea, el sustituto en la Península Ibérica del judío.” L’anticatalanisme andalús repeteix diversos patrons del castellà. Amb una aportació expressada en la frase “qué quieren éstos, si son los andaluces los que han levantado Cataluña.” Segons Pulido l’andalús anticatalà experimenta “instintos anticapitalistas y antiimperialistas. Se odia al catalán porque aparecen combinados dos fenómenos: la resureción, de una parte, de la “judeización del catalán–catalán=burgués-, y de otra, la acción del españolismo –ideologia oficial de la burguesía andaluza- que intenta utilizar a los andaluces como caballo de troya antinacional en Cataluña. El Anticatalanismo sustituirá al que objetivamente debería ser el centro ideológico de la reivindicación nacional proletaria andaluza: el antiespañolismo. El enemigo popular ha de ser el enemigo real, no el que la ideologia dominante nos quiere presentar para así poder abortar nuestro desarrollo político e ideológico y desviar nuestros dardos. Andalucia tiene que ser catalanófila, españófoba, y radicalmente antibuerguesa si quiere Andalucia hasta sus ultimas consecuencias.”
Aquest arguement que els andalusos han aixecat Catalunya, com diu Pulido, és la representació més clara de l’odi d’alguns andalusos vers Catalunya, ja que tenen la percepció que som els catalans els que varem obligar-los a deixar llur terra per tal d’explotar-los a Catalunya. Però si el que realment saben fer és aixecar coses no és lògic que tanta i tanta gent abandoni un territori per anar-se a aixecar un altre, quan allà mateix, sense moure’s de lloc, podien perfectament “aixecar” tot el que haurien volgut i més, perquè tenien tot el camp per córrer que haurien necessitat. I ara, un cop marxats, que se sàpiga, encara no s’ha aixecat res, allà. Si els andalusos van haver de marxar de llur terra no fou en cap cas per culpa dels catalans, si es van veure obligats a marxar, fou conseqüència directa de les polítiques de caràcter espanyolista que preconitzà la pròpia burgesia andalusa, aquella que multiplica jornalers explotats i concentra el poder en mans dels terratinents explotadors de clara mentalitat espanyolista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada